dijous, 25 d’octubre de 2007

I la tardor avança

Hola de nou,

Quan un pensa en la tardor acostuma a venir al cap aquella imatge dels boscos que canvien de color. Les fulles dels arbres groguences o ben enrogides contrastant amb les encara verdes i les que ja cauen.
Al Coll la tardor és diferent. Com diu la cançó 'la tardor que jo conec porta figues i fruits secs..., la tardor que jo conec té gust d'olivera i pluja fina i el vent que s'endú barrets...' i això és el que veiem i vivim cada dia.
Les feines del camp ens han portat a conèixer que ara és el moment de començar a plegar i collir olives. També que els ametllers ja ens han donat el seu fruit i ara s'estan quedant sense fulles. Hem hagut de fer foc per cremar les branques i les fulles seques i els nous que hem tret de les oliveres.
La veritat és que la tardor que nosaltres vivim al Coll és ben rica en matisos i també colors. Amb el cel avui més enegrit i demà o al cap d'una estona ple de llum de sol que ens escalfa les galtes i ens permet poder jugar encara amb l'aigua i la sorra deixant que una i altra penetrin en els nostres petits cossos per tots els racons. I al mateix temps comencem a preparar el que serà l'hivern. Materials per jugar dintre casa i tallers que ens permetin recollir-nos.
Sentiu-vos convidats a viure i compartir la nostra tardor.
Un petó.

dijous, 4 d’octubre de 2007

Perill, infants en llibertat!!

Al Coll ja fa un mes que hem començat l'activitat amb tres nenes. L'una té quatre anys i les altres dues estan a punt de fer-ne dos. Aviat haurem de penjar el cartell de 'Perill, infants en llibertat!!' perquè a mesura que passen els dies tenen més ganes d'explorar el territori i saber de quin arbre es gronxa o s'enfila una millor.

L'activitat del dia a dia ens ha portat a gaudir de l'aigua i la sorra envoltades d'oliveres, però també hem jugat amb la nmostra cuineta i ens hem fet el dinar amb les fulles dels arbres i les pedres de la finca. Un dia fins i tot vam fer galetes de pa de debó i les vam coure al forn de llenya. Mmmm... estaven per llepar-se els dits.

La veritat és que el mes ha passat molt ràpid i quan dilluns vam canviar el calendari ens vam sorprendre de la quantitat de dies compartits.

Els moments més destacables són, per ara, l'esmorzar, al que totes tres acudeixen ràpidament i fins i tot demanen si se'ns ha fet una mica tard i l'hora del conte que ens aplega a tots junts uns moments abans de marxar.

Seguirem publicant notícies fresques des d'aquestes contrades del sud.